• Volver a los actos del 8-M
• Volver a acción

Aquest any celebrem el 8 de Març amb la perspectiva de la trobada de dones de Catalunya del proper mes de juny sota el lema “Sabem fer i fem saber” i amb el record del que van significar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el maig del 1976. Tampoc volem oblidar el 75è aniversari de la República i la tasca de les dones del 36.

Les I Jornades es van acabar amb una declaració final importantíssima i ara, 30 anys més tard, l’hem de repassar i veure de manera contrastada què hem aconseguit i què ens queda pendent.

Fa 30 anys demanàvem:

• El dret a un lloc de treball sense discriminacions en la formació professional, l’ocupació, la remuneració i la promoció i desaparició del treball domiciliari.
• La socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius, finançats amb fons públics i gestionats democràticament des de la base.
• Un ensenyament obligatori, públic, laic, gratuït, no autoritari
• L’abolició de totes aquelles lleis que discriminaven la dona.
• El dret a la lliure disposició del propi cos i l’avortament lliure i gratuït.

I denunciàvem:
• La família patriarcal i autoritària. La doble moral. Els mites de la virginitat i de la maternitat. La cosificiació de la dona.

En aquests anys amb la lluita feminista hem aconseguit canvis importants en els drets, en la qualitat de vida i en les consciències. No obstant això encara estem molt lluny d’una veritable igualtat i per tant la nostra lluita continua sent necessària. Per això seguim exigint:

• L'eradicació i total rebuig vers la violència masclista, que aquest any està sent especialment tràgica i ja hi ha hagut 17 dones assassinades.
• Volem acabar amb la desigualtat laboral. Són inacceptables les diferències salarials entre homes i dones. L’atur i la precarietat ens impedeix ser econòmicament independents i som les dones les primeres en ser acomiadades en els processos de deslocalització, com els que en aquests moments s’estan donant a Catalunya. L’últim exemple el tenim a la Seat on s’ha signat un acord d’acomiadaments amb una clara discriminació de gènere.
• Volem una millora de les pensions i condicions en què ens trobem les dones grans, especialment aquelles que som vídues o que ens trobem soles. El dret a la pensió de vellesa i d’invalidesa no contributiva per a les dones de més de 65 anys sense ingressos propis.
• Reclamem el dret a la disposició del propi cos i a l’avortament lliure i gratuït sense que sigui moneda de canvi en cap procés de negociació polític.
• Denunciem l’especial marginació de les dones de l’àmbit rural.
• Denunciem la doble discriminació i marginació de les dones migrades, amb una remuneració econòmica miserable. Exigim que tinguin accés a la regularització independent dels seus marits i pares i que es regularitzi la situació de totes les dones en situació irregular.
• Reclamem el dret a la filiació en les parelles lesbianes i la visibilitat de les lesbianes en tots els àmbits polítics, jurídics i socials.
• Vers llei de dependència, ha de ser l’Estat qui procuri unes polítiques socials públiques, no privades i adequades que ofereixin els recursos necessaris per a la gent dependent. Les dones no volem seguir exercint aquest paper. També la sanitat ha de ser pública i de qualitat.
• Volem l’accés real de les dones a l’àmbit públic, excessivament dominat encara pels homes.
• Volem una educació laica, coeducativa i gratuïta.
• Exigim valorar i quantificar als comptes nacionals els treballs no assalariats que realitzem les dones.
• Exigim que les dones no estàndard no hagin de patir per la seva particular diferència.
• Denunciem la discriminació de les dones a les presons.
• Denunciem el tractament insuficient i estereotipat de la dona als mitjans de comunicació.
• Denunciem el cinisme de la nostra societat que discrimina i estigmatitza les treballadores sexuals.
• Denunciem molt especialment la situació que vivim les dones joves: som el grup socialment més precari i volem acabar amb la inestabilitat que ens priva de tirar endavant els nostres projectes vitals. Només se’ns té presents com a ideal consumista de bellesa.
• I volem espais propis i autogestionats des d’on continuar la pràctica política de les dones.

Totes aquestes reivindicacions i la nostra capacitat transformadora que posen la vida en el centre de l’organització econòmica, social i política, es manifestaran en la propera Trobada de Dones dels dies 2,3 i 4 de juny.

Visca, visca, visca la lluita feminista!!

Comissió 8 de març